Què s’hauria de fer segons vostè?
És cert senyor Monzó, si mirem les xifres i els seus tants per cent, el nombre de persones que ha participat en les protestes és bastant ínfim si ho comparem amb el total de la població espanyola. Potser no podem parlar de revolució però sí que podem dir que aquest país, que fins ara estava adormit o que portava un temps adormit, ha aixecat el cap per manifestar-se i dir que no està d’acord amb les situacions que s’estan vivint actualment.
Per què? Doncs perquè la gent que vostè diu que ha vist moltes pel·lícules vol un estat de benestar real, una sanitat digne, un lloc de treball, una bona jubilació, un ensenyament adequat i així una llarga llista de peticions en les que valgui la pena col·laborar econòmicament a través dels impostos.
Els acampats (que vostè titlla de simples ‘campistes’) són persones de totes les edats i nivells culturals que volen dir la seva opinió mitjançant propostes. Propostes que no són invents, no són solucions màgiques, però sí que són possibilitats que es podrien instaurar i ajudarien a millorar la situació general de l’Estat. No fa falta escriure a La Vanguardia per saber que nacionalitzar la banca no és la solució i allunyar-se d’Europa tampoc. Per si no ho sap, el que es demana principalment és una llei de responsabilitat política que obligui als polítics a complir les seves promeses electorals.
És molt fàcil, des de la seva posició d’articulista, jutjar aquest moviment que acaba de començar. Esperi’s a veure com evoluciona, tingui una mica més de paciència amb els ‘indignats’ i després de cert temps podrà donar una visió, si més no, menys precipitada. Sempre ens estem queixant que ningú fa mai res per intentar canviar les coses, llavors, ara que germina un sentiment de malestar en forma de protestes, el vol aixafar? Si no porta enlloc, perquè vol acabar amb ell d’aquesta manera?
Vostè assegura que els polítics sovint li produeixen ganes de perbocar, així doncs, que proposa en Quim Monzó? Si no està d’acord amb aquesta manera de pensar i de fer, les assemblees de Plaça Catalunya estan obertes per què tothom pugui donar la seva opinió. Per què no s’hi passa un dia i argumenta vostè el que s’hauria de fer en lloc d’adoptar aquesta posició irònica i de menyspreu? Molts (potser no els suficients per vostè) s’ho agrairien.
Els seus lectors, senyor Monzó, no crec que l’estimin tant com per què es permeti el luxe de dir qualsevol cosa que li vingui de gust. Aquest article l’hauria de fer reflexionar i respectar una mica més l’opinió pública ja que les propostes que li he comentat abans provenen de la ciutadania.
